sábado, 9 de octubre de 2010

Abanicos únicos, no sólo para abanicar

Estos maravillosos abanicos los ha pintado el ceramista, pintor y almonedista Pablo Sanguino...¡¡¡qué bien, es amigo mío!!!

Y escuchamos un tema de otro de mis preferidos, Chico Buarque de Holanda, interpretado por Teté Espíndola


viernes, 8 de octubre de 2010

Un descubrimiento: Miquel Martí i Pol

Sarga de Pablo Sanguino


El poema de Miquel Martí i Pol, Si fossis terra, ha sido traducido por mi inteligente amiga Paloma G. I. ¡¡Gracias!!

Si fossis terra ...

Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d´una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l´entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimaria l´ombra.

Només et tinc a tu. Covardament
t´invoco a plena nit amb les mateixes
paraules que temps ha. La lluna és groga
i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes
com un record de mi mateix i em cauen
dels dits a terra, lentament, les restes
del temps caduc que he viscut sense viure.

Ara és l´hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.



Si fueses tierra...

Si fueses tierra crecería en ti

Y ofrecería frutos de extraño dulzor

Sería fiel a los caminos que surcan tu piel

Y a los ríos secretos que atraviesan tu entraña.

Si fueses mar robaría el viento

para desvelarte ecos remotos.

Si fueses lluvia te recibiría desnudo

Si fuese bosque amaría la sombra.

Sólo te tengo a ti. Cobardemente

te invoco en plena noche con las mismas

palabras de hace tiempo.

La luna es amarilla y absorbe mi médula.

Tú vuelves como un recuerdo de mi mismo

y se escurren de entre mis dedos, lentamente,

los restos del tiempo caduco que he vivido sin vivir.

Esta es la hora roja de los guerreros.

Marca la cera nueva con dedos lentísimos.

Tiéndete en el suelo, acógeme.

Sin tu llama ningún fuego me vivifica.

Regreso a ti y mis pasos retumban

como si inventase caminos dentro de un claustro.

viernes, 1 de octubre de 2010

Una manera de la genialidad

Algunos diseños:

Mariano Fortuny y Madrazo (Granada, 11 de mayo de 1871 Venecia, 3 de mayo de 1949) pintor, fotógrafo, diseñador de ropa y escenógrafo; fue una de las mentes más creativas de principios del siglo XX.

La música que escuchamos es de Vangelis, de la película Blade Runner